Rehabilitació d’un habitatge entre mitgeres a Girona. L’habitatge original està format per dos cossos principals, units per un tercer cos lateral, més petit. El conjunt forma un habitatge de més de 30m de llarg, per només 4,5m d’ample, amb un pati alt i estret que es forma entre els tres volums. L’habitatge es trobava en estat de ruïna, amb greus problemes estructurals i d’aigua en cobertes, mitgeres i forjats.
L’objectiu principal de l’actuació és, paral·lelament a la rehabilitació integral de l’habitatge, reduir la sensació d’estretor que provoquen les dues llargues mitgeres, i maximitzar l’entrada de llum natural. Això s’aconsegueix rebaixant l’altura dels dos volums interiors, que passen a tenir una i dues plantes respectivament, i també, creant un nou pati interior de tres altures dins del cos del volum principal. Així, es provoca una seqüència de patis al llarg dels 30 metres lineals de casa, que interrompen la volumetria massiva i tancada de l’habitatge original, i permeten l’entrada de llum natural a totes les estances. Aquesta idea marcada de patis es reforça amb la plantació de vegetació en aquests volums d’aire verticals, de manera que quan es recorre l’habitatge linealment, es crea la il·lusió d’entrada i sortida del mateix.
El programa de l’habitatge s’organitza per plantes, de manera que en planta baixa es distribueixen els espais de dia, en contacte amb la natura i els espais exteriors. A la planta primera, s’hi situaran les estances per als pares -habitació, bany i estudi-, i a la planta superior, els espais i habitacions per als nens.
Els acabats i materials emprats volen ser honestos, i no amaguen ni la preexistència ni les actuacions estructurals que es realitzen a la casa: es mostren les mitgeres de pedra de riu, les voltes de mocador de rajol ceràmic, i es mantenen els paviments existents allà on sigui possible. També queden a la vista els reforços i accions estructurals realitzades: forjats de fusta, bigues in situ de formigó, estintolaments metàl·lics, o les capes de compressió de formigó colorejat, que donen estabilitat i pes a les voltes, relliguen el conjunt horitzontalment amb les mitgeres, i tenen també la funció de paviment acabat. Allà on es decideix revestir les parets existents, es fa amb morter de calç en els espais servits, i microciment i enrajolats en els espais humits.
Climàticament, l’habitatge funciona beneficiant-se de la inèrcia tèrmica de la que disposa, gràcies a l’enorme massa que suposen les mitgeres i els forjats de volta. Així doncs, a l’estiu, l’interior es manté fresc gràcies a aquesta gran massa tèrmica, que s’ha refrescat durant els mesos anteriors a l’arribada de la calor, i es reforça la ventilació creuada amb lluernaris practicables a coberta, garantint confort a totes les estances. A l’hivern, el terra radiant escalfa la planta baixa, i a les plantes superiors es disposa de radiadors. La calefacció s’impulsa amb un sistema eficient d’aerotèrmia.
